Futur

L’imaginari de la cultura digital i dels videojocs ha trobat noves formes de “materialitzar-se” al llarg del segle XXI. Hem desenvolupat noves tecnologies que duen la interacció més enllà de l’ordinador i la consola. Totes elles amplien i ens fan redescobrir el món virtual dels videojocs fent-nos jugar amb la pròpia realitat i amb els nostres sentits.

Podem dir que la tecnologia canvia segons la voluntat de qui s’imagina un món virtual però, al mateix temps, aquesta imaginació també canvia quan ens arriba una forma tecnològica d’interacció. És amb aquest procés cultural que hem anat construint mons virtuals que van des d’aquells jocs de text en què el jugador havia de teclejar quina seria la seva acció, fins a la immersió gairebé total que ens aporta la realitat virtual. La intencionalitat que hi ha darrera d’un joc de text i d’un de realitat virtual és la mateixa: endinsar el jugador en un món de ficció.

Però la realitat virtual no és l’única nova forma d’interacció. Una de més antiga però més present que mai avui en dia són les pantalles tàctils. Quina diferència hi ha entre jugar a un videojoc amb ratolí o jugar-hi amb un mòbil? Les possibilitats canvien i augmenten. Ja no hi ha botons físics: hi ha una pantalla on podem tocar, literalment, els elements gràfics i esperar una resposta. Amb això també canvia la nostra pròpia forma d’entendre la interacció amb les màquines: per exemple, hem après que lliscar un dit sobre una superfície plana té una funció i que moure el dit índex i el polze en forma de pinça en té una altra.

La realitat augmentada, a diferència de la realitat virtual, no crea nous mons sinó que modifica el que ja coneixem. Així, per mitjà de càmeres i pantalles podem veure, en el nostre entorn, elements que abans no hi eren. La interacció, doncs, té lloc en una realitat que barreja el món real amb el virtual.

Anuncis